Qüestió de principis
"Aquests són els meus principis i, si no us agraden, en tinc d’altres". Aquesta delirant frase de Groucho Marx es podria traslladar, sense cap problema, a algunes de les sentències del Tribunal Suprem espanyol, respecte al català a l’escola.
Si l’alt tribunal, en sentències recents, donava la raó a uns pares que demanaven l’escolarització en espanyol i instava a fer vehicular aquesta llengua a l’ensenyament, a Catalunya, no fa gaires anys negava el dret dels pares a triar la llengua d’escolarització dels seus fills i es remetia a la capacitat normativa de la Generalitat i a l’estatut. Serà que la immersió lingüística no ha hagut de superat recursos i més recursos i sentències i més sentències de tota mena de tribunals espanyols, al llarg de la seva vida…
Sembla prou clar, doncs, que el Suprem dicta sentència i, si no agrada a segons qui, se’n treu d’altres de sota la toga. I tot és legal, constitucional i d’obligat compliment -només faltaria.
O jo començo a perdre l’oremus o la imparcialitat del tribunal espanyol és tan sòlida com els principis que ens presentava el genial Groucho Marx?
