des. 292010
 

El president Montilla s’ha acomiadat -era d’esperar- amb una clara referència al que ha estat gairebé el seu lema constant de govern: anteposar el "fer" al "ser";  el pragmatisme a la identitat.

Com a pare, sempre he intentat que els meus fills entenguin que el més important és que "siguin" ells mateixos i que "siguin" bones persones.  El que "facin" o deixin de "fer" serà el resultat del que realment "siguin".  Només des d’una personalitat clara, sòlida i honesta, penso, es pot començar a construir un futur.

Sembla que en determinades teories polítiques, aquest principi es capgira.

Com és fàcil d’imaginar, discrepo absolutament amb el missatge de comiat del president.  Si a nivell personal prioritzo "ser" a "fer" (i en cap cas li resto valor als fets, ans al contrari, perquè els fets són la concreció d’allò que realment som), com a país crec que cal el mateix:  primer hem de "ser", hem de saber qui som i d’on venim i, a partir de l’autoconeixement i de la consciència de formar part d’alguna cosa, podrem començar a construir, a "fer". Només així les coses tindran sentit.

El pragmatisme, posat davant de tot, sovint crea monstruositats sense ànima, sense rumb i sense projecte col.lectiu.  I això sí que no ens ho podem permetre com a país.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php