des. 222010
 

Debat d’investidura al Parlament.  El futur president va presentant les línies mestres de la legislatura i parla de "dret a decidir" i de "transició nacional".

La música no pot sonar millor, de fet:  Catalunya ha de fer una evolució basada en el seu dret a decidir.  Ell no ho diu, però jo sí:  caldria anar passant cap a la independència.  La velocitat ja s’anirà veient.

El gran dubte és, com i amb qui s’haurà de fer aquesta transició.  Tornar a confiar en un acord amb Espanya és absolutament una fantasia.  Ja sabem què en pensa en Tribunal Constitucional i ara som tot just a les portes d’una nova involució  jurídica del Trubunal Suprem, ara en relació amb la llengua vehicular a l’escola.  Ja veurem què passa, perquè pinten bastos.

Tot sembla indicar que l’únic futur possible és exercir realment el nostre dret a decidir, decidir de debó, sense condicionants, i anar fent nosaltres sols, amb plena consciència que som un país d’Europa.  Si aquest és el camí que apunta el futur president, la velocitat serà un tema secundari.  Segur.  Si no, rai que patirem…

El perill, un cop més, és que la música no tingui lletra.  D’això en tenim pèssimes experiències, algunes d’elles ben properes.  Ja estem tips de musiquetes boniques, i per això ens cal una lletra ben farcida, com un bon pollastre de Nadal.

Més frustracions no, si us plau. Això no pot tenir marxa enrere. Ens hi juguem ser qui som o qui volen que siguem.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php