Nov 302010
 

Fa setmanes que diferents indicadors auguraven un Parlament amb una presència de diputats independentistes menor que en legislatures anteriors. I així ha estat, malgrat el creixement social de l’independentisme.

Crec que no cal rumiar-s’ho gaire per trobar-hi una doble causa:  la incapacitat dels líders independentistes de bastir un discurs unitari i, davant de la dispersió d’opcions, l’aposta per un vot útil, nacional, d’oposició al tripartit.

Temps hi haurà per reflexionar i per reconstruir, si cal, un espai unitari.  Mentrenstant, Convergència i Unió té al davant el repte de gestionar adequadament aquests vots d’independentistes que ha rebut en préstec (ells mateixos han reconegut aquesta circumstància).

Pel seu cantó, Esquerra i Solidaritat hauran de saber articular un discurs que els faci necessaris per arribar a majories parlamentàries, perquè tant poden esdevenir influents, com totalment prescindibles.  Caldrà un gran exercici de responsabilitat, d’estratègia i de compromís polític, en majúscules, si realment volen avançar cap a la independència amb credibilitat.

Sigui com sigui, aquesta nova legislatura serà la de la sortida de la crisi, i l’esforç de redreçament nacional que aquesta sortida exigirà ja veurem com es projecta, també, a nivell polític.  Serà interessant comprovar qui estarà disposat a prendre-hi un paper actiu i qui assumirà que l’oposició ja és un lloc prou còmode.

El president Montilla va dir que en aquestes eleccions ens jugàvem el futur d’una generació.  No, president, no. Aquests resultats dibuixaran un futur molt més llarg, per bé o per mal.  Al temps.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php