Nov 222010
 

Cada mes, a Catalunya, més d’una dona és assassinada per la seva "parella sentimental" (quina expressió més poc encertada, en aquest cas, oi?).  A Espanya, més d’una per setmana.

Imaginem que fossin assassinats fets per un grup terrorista.  L’estat d’alarma social seria omnipresent i el de setge, a tocar.  No hi hauria cap dubte que ens trobaríem davant d’un autèntic problema d’estat amb hores i hores d’atenció política i mediàtica, amb mesures urgents, amb una potentíssima presència policial…

Però no.  Són dones, i l’assassí és l’altre membre de la parella.  I aquest fet, la nostra societat encara el tolera.  Sociològicament encara som massa a prop del franquisme, dissortadament.

Us sembla que exagero?  mireu, doncs, l’anunci del Govern d’Espanya al respecte, en què demana "targeta roja" per al maltractador.  Es veu que l’assassinat de les dones és un joc, simplement un joc (i no gosso dir un esport), on les "infraccions" es resolen amb amonestació, expulsió per un o dos partits i sant tornem-hi.  I això amb un govern que es proclama d’esquerres i que és capaç d’omplir-se la boca amb hipotètiques polítiques socials i d’igualtat.  Vergonyós i indigne.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php