Independentisme invisible?
La paradoxa és a punt de consumar-se: la distància entre el pensament social real i el dels grups polítics presents al Parlament serà més gran que mai.
Els darrers estudis del Centre d’Estudis d’Opinió, entre altres, apunten aquest fet. Cada cop hi ha més ciutadans favorables a la independència de Catalunya (un 42% segons la Cadena Ser!!!), però la futura composició del Parlament, si els indicadors són correctes, pot tenir un nombre menor de diputats independentistes que les legislatures anteriors.
El divorci societat-polítics és més que evident, i també ho és la minsa capacitat dels líders independentistes d’articular un discurs que realment respongui a la demanda social, sobretot per part dels que més presència han tingut els darrers anys, perquè ells, només ells, han disposat dels instruments per dibuixar un futur millor i més digne. I no ho han fet.
Al capdavall, una nova decepció col.lectiva a la vista. I el més trist és que ens estem acostumant a les decepcions.
O potser hi ha haurà sorpreses de darrera hora? Potser tots plegats sabrem triar el nostre futur i no acceptar el que ens dicten?
Tot és possible, encara, perquè tanmateix, la remor persisteix.
