Nov 022010
 

De vegades, intentar fer-se proper pot resultar molt perillós. Aquesta observació ve a propòsit del concepte "increïble home normal", referit a un president que aspira a tornar-ho a ser.

Digueu-me perepunyetes, però jo no vull un home normal per dirigir el nostre futur col.lectiu.  Vull que el meu president sigui un home "excepcional", capaç de liderar, d’engrescar, de generar adhesions, capaç d’escriure la història del meu país amb lletres grosses i clares, com han estat tots els grans personatges de la humanitat.

Francament, tot plegat em sona a devaluació de la figura de qui ha de governar el país, en nom d’una suposada proximitat.  I és que em resulta tan difícil acceptar que un home normal pugui arribar a president, com que un rei (atenció, un rei) pugui ser "campechano".  Deu ser que tot s’encomana, en aquest món.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php