La dignitat de la llengua.
Dijous, al vespre, mirava les notícies per televisió i, durant el reportatge sobre la capella ardent de Joan Solà, vaig sentir les paraules d’una noia molt jove, segurament estudiant encara, que comentava les classes amb Solà i va dir, si fa no fa, que no eren ni classes magistrals, ni aquelles con calia estar prenent apunts sense parar; a les seves classes "es vivia la llengua".
Quina lloança pot superar aquestes quatre paraules?
En un temps difícil, en el qual no podem, per més que es digui, viure "en" la nostra llengua, què pot ser més bonic que trobar persones capaces d’oferir espais "on la llengua es viu".
Quina gran lliçò de dignitat personal i de servei al país.
Com el trobarem a faltar, ara que anem tan justos de persones sàvies.
Descansi en pau. En aquella pau que no té la seva -nostra- llengua.
