Oct 292010
 

La física clàssica que regeix les nostres vides deixa clar que dues coses no poden ser al mateix lloc, en un mateix moment.  Per tant, sempre va una cosa rere una altra.

Si en un mateix moment i en un mateix espai conflueixen tres llengües, com passa a Catalunya, per una simple
qüestió científica, una ha d’anar primer, una altra després i l’altra
al final.   D’això en diem "prioritzar" o "fer un ús preferent", si és el cas.

Apel.lar a la llibertat per negar el nostre dret a prioritzar és, en
realitat, obligar-nos a acceptar una preferència externa. O algú
s’imagina que es pugi respondre per telèfon, sense anar més lluny, en
tres llengües alhora? És físicament imposible, per més que ho proclami
un jutge.

Diguem les coses pel seu nom: negar el dret de les
administracions, de les empreses, de les persones, el meu dret, al
capdavall, a fer un ús preferent del català o de l’occità, a Catalunya,
en tot moment i en tots els àmbits, no és llibertat, és imposició d’una
altra llengua. Ras i curt.

I això és, en termes socials, polítics i, fins i tot biològics, "involució". I us convido a llegir-ne la definició: http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0078951

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php