Nou afer, de nou en l’àmbit futbolístic, lligat al masclisme més repugnant. Ara, el de jugadors de la pedrera del Real Madrid que van difondre un vídeo d’un d’ells mantenint relacions sexuals amb una menor. Nou escàndol a la vista? Doncs pel que sembla, molt d’aquella manera… una mica de soroll i assumpte tancat. Al capdavall, parlem de qui parlem, i es tracta del que es tracta.
El Reial Madrid ja va fer el seu comunicat, i amb això, tema resolt. Si en algun moment s’havia especulat amb sancions, sembla que res de res. Bones intencions i para de comptar; i és que, com deia la meva padrina, de bones intencions l’infern n’és ple. Pel que fa a determinada premsa esportiva (evidentment madrilenya i madridista), la cosa queda com una anècdota de canalla, sense més importància. Chiquilladas, que en diuen ells. Molt freqüent en alguns mitjans, d’ací i d’allà, això de treure ferro al delicte, ja sigui per guanyar audiència o lectors, ja sigui per complicitat.
Més enllà del tema i del moment, i val a dir ni l’un ni l’altre són qüestions menors, tot plegat apunta a un corrent que va agafant força en tots els àmbits i que suposa normalitzar allò que mai no pot (ni ha) de ser normal, si és que realment aspirem a una societat més justa i més digna. Però es veu que no, que tot és normal i acceptable, a tot arreu (no només al futbol), perquè les coses són com són, i passa el que passa. Ja se sap… El problema és que a força d’anar normalitzant anormalitats, obrim de bat a bat la porta a les pitjors pràctiques i actituds, a tota mena d’excessos, a tot de comportaments que violen totes lleis i normes ètiques i morals hagudes i per haver, i a un retrocés democràtic més que alarmant. Però bé… ja se sap, chiquilladas, tot plegat, No passa res, fins que ja no hi serem a temps, ni d’aturar-ho, ni d’assumir tot el mal que s’haurà fet pel camí, i que s’hauria hagut d’evitar.
