Això de la neutralitat dels espais públics se’ns està anant de les mans de manera alarmant. Que una Junta Electoral arribi a prohibir una trobada gegantera perquè es veu que pot influir en la intenció de vot de la gent, per més que finalment hagi rectificat, és una bajanada de dimensions colossals, que ja ho diu tot del tarannà democràtic de la institució i de la mentalitat repressora dels seus membres.
De tota manera, quan vaig llegir la notícia vaig pensar què més caldria fer, seguint el criteri de la Junta, per preservar aquest asèpsia que es veu que cal per no contaminar la fràgil ment de la ciutadania. Per exemple: no s’haurien de poder disputar partits de futbol en jornada electoral. Potser ni el dia de reflexió, ja posats. Potser cap tipus de competició esportiva, de fet, per evitar la fractura social entre seguidors d’un i altre equip. I dels mitjans de comunicació, què n’hem de fer? Alerta amb les pel·lícules i programes d’entreteniment que s’hi puguin programar, a veure si de manera més o menys dissimulada poden influir en la intenció de vot. I podríem seguir trobant més coses que caldria prohibir o vigilar de ben a prop, no fos cas.
A tall de resum, i ara que sembla que això del retorn al passat no té remei, potser caldria recupera l’esperit de la Setmana Santa franquista, amb prohibició del cinema i de qualsevol tipus d’entreteniment i amb música sacra, o marxes militars, a les emissores, per no distreure d’allò que realment importa. Al capdavall, això de la pretesa (i cada dia més falsa) democràcia constitucional espanyola, amb els seus tribunals de la moderna inquisició i tot, no és la vera fe de la catòlica i retrògrada Espanya del Segle XXI? De moment, ja sabem que qui no n’observa una obediència cega als mandats d’aquells que interpreten la doctrina moral que d’ella emana, ho tenen cru. Ja siguin polítics, còmics, estudiants o geganters.
I ara, reflexioneu una estona, que diuen que és el que avui toca (això sí, en silenci respectuós, reverencial), i demà aneu a votar, contents i ben mudats, que es veu que és feta de guardar. I les dones, no oblideu la mantellina, per si de cas.
