A fe de Déu que ja es poden escarrassar els caps pensants de les administracions públiques amb tot allò de la modernització, la transparència, la qualitat del servei i tot plegat, que sempre hi haurà mòmies i zombis disposats a perpetuar les més ràncies de les pràctiques dels funcionaris de tota la vida. Un bon exemple? el subdelegat del govern espanyol a Lleida (i gendre de l’anterior alcalde socialista), convidant a un suculent àpat els policies que van participar en la repressió i en les estomacades de les darreres setmanes.
A veure. Amb pena o amb glòria, tots els servidors públics fan la seva feina, policies inclosos, i reben el sou que els pertoca. Si la fan fora de la seva localitat de destinació, tenen dret a la seva compensació econòmica, perfectament fixada en la legislació aplicable a la funció pública, tant si és pecuniària o com en croquetes. Per tant, tot el que passi d’aquí, sigui amb diners privats (estarien comprant funcionaris, potser?), sigui amb diners públics dedicats a finalitats per a les quals no han estat previstos, sobra. De tota manera, si ens remuntem al funcionariat franquista, d’on encara beuen molts assalariats públics, les retribucions gastronòmiques, per dir-ne d’alguna manera, sempre eren benvingudes i ben valorades. De fet, servien per aportar una mica de luxe a unes existències miserables.
Ja és ben veritat que tothom es defineix per allò que fa. En aquest cas, aquest alt càrrec no s’està d’exhibir públicament les seves casposes maneres. Res de nou, de fet, això de barrejar farteres amb policies, sempre pagades amb diners públics. Molts locals d’aquesta mateixa ciutat, i no només restaurants, si poguessin parlar, dirien molt dels antecessors d’aquests «piolins» i de les seves necessitats fisiològiques de tota mena. Bé, i de fet, si les parets parlessin, encara fora bonic escoltar les cròniques contemporànies de molts càrrecs públics de morro fi, sempre que paguem tots i no ells (i elles), evidentment.
Assignatura pendent: dignificar la funció pública, començant per aquells que més poder tenen i que, tot sovint, més la degraden. Avui és un subdelegat, però cada dia en són molts, més discrets o més ostentosos, però massa, en qualsevol cas. Per cert, ja posats, el senyor gendre els farà arribar una panera per Nadal, a aquests de les hòsties? Ja posats, fora un altre gran clàssic. Això sí, sense croquetes, que es veu que els fan pujar algun que altre enzim pervers que els provoca acidesa. Ah! per cert, el brindis de la fartera policial, va ser amb un sonor «A por ellos, oe«? Imagino que sí.
