Enmig de tanta realitat artificial, virtual o, fins i tot, imaginària, què és el que de debò importa? Què aporta sentit i valor a les nostres vides, i per quines coses, per quines persones, per quines idees o per quins principis val la pena que ens hi posem en cos i ànima?
Potser tot plegat pot semblar innecessari, perquè la vida mateixa ens empeny cap a no sabem ben bé on mentre, amb prou feines, massa sovint, podem anar tirant endavant sense prendre gaire mal. De tota manera, mai no està de més aturar uns instants l’inexorable pas del dia a dia i mirar d’esbrinar on s’amaga la clau d’allò que ens fa feliços i que dona sentit a tot el que fem. I no, no cal cap reflexió profunda ni transcendental sobre l’existència, ni sobre el futur de la humanitat, només cal destriar el nostre gra més íntim i més personal, de la palla que tot sovint el cobreix. Només cal aprofitar al màxim allò que té valor i bandejar el que només fa nosa, per més gruix i més volum que aporti. Sembla senzill, però no ho és.
Si provem de fer aquest exercici de tancar els ulls una estona i mirar cap a dins per veure-hi la llum, quan els tornarem a obrir veurem que tot és una mica més senzill i que si ordenem com cal les nostres prioritats, tot es veu millor. En temps confusos i plens d’incerteses com els que vivim, no és cap banalitat arribar a entendre que res no té per què sortir malament, si ens hi posem com cal i si tenim clar què val la pena defensar, preservar o perseguir, i què no mereix tants esforços i neguits. Avui, les busques del rellotge ens han regalat una hora. Aprofitem-la.
