Si mirem el diccionari, «cortesia» ens remet a «cortès», i «cortès» a la idea d'»urbanitat»: «Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social».
Crec que val la pena fixar el concepte, ara que Miquel Iceta (potser aviat caldrà escriure Míquel, amb un gros accent sobre la «i», a l’estil de la pronunciació castellana més habitual) apel·la a la cortesia parlamentària per tal que els grups de l’oposició ajudin al seu nomenament com a senador en representació del Parlament, cosa que li permetria accedir a la presidència de la cambra baixa.
Demanar cortesia, urbanitat, o respecte a la personalitat d’altri, en l’observança de les normes de convivència i de tracte social, quan s’ha menystingut el Parlament donant suport a la seva dissolució, aplaudint un 155 que va suposar el derrocament de tot un govern i una involució política sense precedents en suposada democràcia, quan no ha estat cap problema alinear-se i retratar-se amb l’extrema dreta, quan s’ha fet burla de companys de cambra empresonats injustament, o quan s’ha ignorat, fins i tot públicament i en seu parlamentària, sense cap mena de pudor el patiment dels seus familiars, sense anar més lluny, com a mínim, és cinisme. I més quan encara ressonen aquelles seves declaracions afirmant que el seu objectiu polític era la presidència de la Generalitat, i no cap ministeri. Cert que Generalitat rima amb Senat, però, no són ben bé el mateix, encara que sempre hi ha qui no té cap mirament a l’hora de creuar la línia.
No tinc ni idea de què faran els grups parlamentaris, arribat el moment, perquè ja sabem que els camins de la política són insondables i els seus nivells de fariseisme infinits, ni si Iceta presidirà o no el Senat, per a major glòria de la sempre recomanable i instrumental minoria catalana a les institucions de l’estat. Tant em fa, de fet. Ja fa temps que determinats polítics i determinades pràctiques em repugnen tant que més m’estimo ignorar-les. Ara bé, un exercici de supèrbia i de cretinisme com el que viurem les setmanes vinents, bé mereix quatre ratlles, a la manera de menyspreu escrit, si més no. Cortesia de la casa.
