Que aquesta nit passada és una nit plena de màgia, a banda de tot un tòpic, és ben bé una afirmació que conté bona part de realitat, com correspon a tot bon tòpic. Un any més, han passat els Reis d’Orient, aquells personatges enigmàtic i sorprenents, amb la seva càrrega d’il·lusió.
A poc a poc, avui les cases s’aniran omplint de llums i de somriures, i fins i tot d’un punt de sorpresa també entre els més grans, sabedors que un regal sempre és molt més que alguna cosa esperada, o simplement desitjada, amagada rere un embolcall ben lluent. Bon moment per recordar que, malgrat la rutina i l’ensopiment, l’alegria sempre s’acaba obrint camí, ni que només sigui per unes hores, o per una nit.
Soroll de papers que es trenquen i d’exclamacions de sorpresa. Banda sonora de la fi de les festes nadalenques, i crida a la normalitat de la feina, de l’escola i de les obligacions quotidianes. Retorn a la normalitat, al capdavall; però retorn, un any més, amb la certesa que la fantasia encara és possible i que, un cop canviat el calendari, tot està per descobrir. I si som capaços d’entreveure ombres sigil·loses rere els vidres de les finestres, tot ens pot sorprendre, igual com allò que amaguen les coloraines del paper de regal, o les lluentors de la cel·lofana.
