Hi ha qui té la pena de veure enemics a tot arreu, cosa que fa que qualsevol detall, per insignificant i inofensiu que realment sigui, es converteixi en una mena d’arma de destrucció absoluta i en un perill per a la convivència i per a la societat en general.
Justament això és el que està passant amb el govern de l’Aragó i la seva prohibició de repartir unes terribles agendes escolars, adreçades a estudiants de secundària de la Franja, que tenen la particularitat d’estar fetes en català (llengua que per més que diguin es parla en aquest territori) i que parteixen del concepte de comunitat lingüística catalana.
Però Espanya és Espanya i Aragó és Espanya. Resultat: es prohibeix la distribució de les agendes perquè es veu que el català no existeix al territori aragonès i perquè incloure referències a festes catalanes o valencianes és alguna mena d’atemptat a no sé jo quina essència atàvica. Es veu que «comunitat» només serveix per parlar de comunitats autònomes, perfectament delimitades i amb fronteres ben definides (qui és qui dibuixa fronteres?), o per parlar de la Comunitat de l’Anell, però aquesta és una altra història, plena de criatures estranyes.
Definitivament, segons on, la cultura, les llengües i tot el que les pugui vehicular, si no es consideren prou autòctones, són armes de destrucció massiva. Quanta ignorància. I quina pena.
