Recordar, de tant en tant, és l’únic que ens queda. Recordar fets, llocs, històries, paraules, persones. La memòria, de tant en tant, és el gran bàlsam contra l’oblit, un bàlsam que ens ajuda a admetre que som qui som i que som com som, segurament, per un conjunt de circumstàncies que no sempre temin prou presents.
L’absència d’algú deixa un silenci intens a dins nostre, un espai buit que omplirem amb la memòria, amb els records, amb les imatges de tot allò que hem viscut i que se’ns enganxen de manera absolutament inseparable fins esdevenir part de nosaltres mateixos, part de la nostra realitat i de la nostra vida, que va repetint moments, sempre iguals, però sempre diferents.
Passa el temps i se’ns fa, dia a dia, una mica més present la teva absència.
