Em comença a resultar francament irrespirable el tuf de ranci i caspós que fan determinats programes de televisió, suposadament generadors d’opinió assenyada i d’una determinada moral, com ara el que condueix Josep Cuní a 8TV.
El darrer episodi d’aquesta mena de descens als abismes de la caspa i del masclisme el vaig trobar dimarts, a propòsit de la notícia de la condemna a 10 anys de presó per al responsable del robatori i difusió d’unes fotos d’Scarlett Johansson. En un moment del comentari que es va fer d’aquesta notícia, Cuní va arribar a qüestionar si era condemnable l’actuació del responsable de la filtració d’imatges, atès que l’actriu ja ha aparegut nua en algunes pel.lícules, però cobrant. Un cop més, la víctima (sempre dona) perd aquesta condició i passa a la categoria de culpable.
Confondre l’esfera professional i la privada és greu i molt perillós, perquè legitima tota mena d’abusos, curiosament tot sovint contra les dones. Que aquesta confusió la promogui un periodista com Josep Cuní, em sembla absolutament deplorable. Per cert, vergonyosa la presència constant de les imatges robades durant la tertúlia, tenint en compte que són l’objecte d’un delicte ja sentenciat i condemnat.
Els raonaments que es van presentar durant aquest programa són massa a prop d’altres casos memorables com la trista sentència de la minifaldilla (en què un jutge de Lleida va arribar a deixar sense càstig una violació perquè la víctima duia aquesta prenda de vestir) i cal no banalitzar-los, perquè neguen el dret a les dones a dir «sí» o «no» (no a la imatge pública, com s’arriba a afirmar en el programa), i quan aquest dret es nega, entrem en el terreny de l’abús, de la violació. Fer-ne apologia, o voler-ho justificar, ni que sigui rere arguments suposadament periodístics, hauria de ser considerat delicte, i més si s’utilitza un mitjà tan potent com la televisió per difondre’ls.
3 Responses to “La caspa”
Leave a Reply
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Sento contradir-te, però, la famosa sentencia de la «minifaldilla», no era sobre una violació, sino solsament de tocaments. Et dic que coneixia tant al «tocador» com a la «tocada», i hem crec de totes totes al «tocador». Llegir una sentencia, sense coneixer les circumstancies, i interpretarles com un fet en si mateixa es molt perillós, el jutge va sentir a tots dos i a tots els testimonis, i crec que, es possible, que la redacció de la sentencia es discutible, però que el Jutje la va fer per fer justicia. Et pot agradar o no el programa del Cuní, en aixó no hi entraré, però, només una pregunta………..et sembla just ficar DEU ANYS a la presó per divulgar unes fotos?……. amb la de xoriçós que van per carrer?………..
Xavier,
En primer lloc, gràcies per l’aclariment, i més perquè ve d’una persona que coneix les dues parts implicades en la tristament famosa sentència. De tota manera, el que voldria deixar clar és que per a mi, el dret d’una dona a dir “no” és inviolable. En aquest sentit, i no en l’estríctament jurídic (no sóc del ram i no hi entraré mai en determinades discussions), no veig tan diferents uns tocaments no consentits i una violació.
Pel que fa al programa d’en Cuní, me’l miro sempre que puc, però això no treu que el consideri profundament masclista, en alguns moments i a partir de determinats comentaris de determinats tertulians i idees de fons que deixa anar, de tant en tant, el propi Cuní. De tota manera, a partir de l’enllaç que presento, el del vídeo de la tertúlia en qüestió, cadascú podrà treure les seves pròpies conclusions.
Sobre si deu anys són molt o poc… no hi entro. Per a mi la qüestió és si robar imatges és una violació de la intimitat personal i una negació del dret a dir “no”. A partir d’aquí, la condemna serà la que cada país determini, però intentar deslegitimar la reclamació en base a la idea que aquesta persona ja s’ha mostrat nua en el cine, em sembla impresentable, masclista i, en les coordenades que comento, molt, molt proper a la justificació (apologia?) de la violació (en tant que manca de respecte a la possibilitat de dir “no” o de separar els àmbits professional i particular, pel que fa a la pròpia imatge). Segons aquest raonament que critico, què no es podria fer amb una actriu porno?
Sincerament, jo, preferiria mil vegades, que hem toquejesen a que hem violesen…..tu no?
El programa del Cuní, es una tertúlia continua, i te el perill de que amb autocomplaença les coses es separin massa de la linea marcada.
Finalment, jo trobo un disbarat DEU ANYS de presó per un DELICTE com aquest, crec que si del que es tracta es de donar ejemple, podien haber-lo condenat a 5000 hores de feina comunitaria a cuidar vells o a tallar gespa a jardins públics, però dèu anys de pressó ho trobo absolutament desorbitat, i es per aixó que va ser noticia, i motiu de discusió, per la exagerada sentencia, no per que sigui o no sigui un delicte. Al final tothom que delinqueix …..o que passa de la ratlla marcada (anar més depressa del compte amb el cotxe per exemple) ho fà pensant que no l’enxamparan, o simplement que no passarà rés. Aquesta persona a begut oli, la resta de la seva vida, per cuatre fotos………….