Eus aquí una magnífica manera de destruir les esperances d’unes quantes generacions, segons els pressupostos de l’Estat:
– Reducció d’un 21,9% del pressupost d’educació.
– Reducció d’un 34% del pressupost d’investigació.
– Reducció d’un 65,5% del pressupost de beques universitàries.
Només amb aquestes tres dades, parlar de futur, a Espanya, sona a música celestial. Bé, per a música celestial, de fet, la de les ajudes de l’Estat a l’església i les seves múltiples exempcions fiscals (IVA, IBI, IRPF i altres impostos diversos), que es mantenen inalterables.
Això sí, tot es fa en pro del manteniment de l’estat del benestar i del canvi del model productiu, cap a un que generi més valor afegit (o potser hauríem de dir que garanteixi i consagri els privilegis d’uns pocs?).
Si no volem quedar-nos ancorats en el passat, caldria anar passant, no? L’últim que tanqui, si us plau.
