Avui, 25 anys.

Diuen els savis que les matemàtiques ho regeixen tot.  No sé, jo sóc de lletres, però és cert que de vegades els números ens ajuden a fer simple i comprensible alguna que altra cosa important.  Per exemple: arriba un punt en la vida en què ja no tens clar si encara sumes o si ja comences a restar.  Aleshores te n’adones que ja tens més records que projectes.

Fas números i les coses són com són i no deixen marge a interpretacions.  Arribat a aquest punt faig un altre càlcul, però ara comptant-te a tu i, com per art de màgia, tot canvia, perquè amb tu encara tinc més projectes al davant que records en la memòria.  I és que, amb una mica de sort, vint-i-cinc anys de records compartits encara no són gran cosa.

Ja ho veus, si em miro a mi sol, vaig costa avall, però amb tu, encara ens queda terra per córrer, i molta, si la biologia ens és una mica amable.

Déu n’hi do quants records i quantes imatges acumulats en vint-i-cinc anys.  I aquestes alçades, dia a dia me n’adono que encara conservo intacta la il.lusió de quan era tan jove i les ganes de seguir compartint el futur amb tu.  De fet, no puc (ni vull) imaginar-lo de cap altra manera, perquè sé que amb tu hi ha un projecte encisador que cal fer realitat, que amb tu hi ha molts paisatges per descobrir,  molts horitzons on arribar i molts capvespres on descansar la mirada, i no me’n vull perdre cap, si tu hi ets.

Feliç aniversari.  I per molts anys, si tu també ho vols.

Tweet