Objectiu: trencar la societat
En una recent entrevista a Tribuna TV, la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, reflexionava sobre un dels grans mèrits del sistema educatiu català, fonamentat en la immersió lingüística: el de no generar una doble xarxa educativa (en català i en castellà) i, al capdavall, no generar una societat dividida lingüísticament.
Aquesta característica del nostre sistema educatiu ha estat clarament reconeguda i valorada arreu del món com a model d’èxit, tant a nivell escolar, com de cohesió social. Arreu del món, evidentment, menys a Espanya. No ens enganyem, darrere dels recursos de suposats pares amb fills lingüísticament maltractats a l’escola no hi ha altra cosa que una voluntat decidida de dividir la societat entre nacionalistes (catalanoparlants) i constitucionalistes (castellanoparlants), en un paral.lelisme sospitós amb Euskadi.
Des d’aquest perspectiva, tot té sentit: els recursos, les sentències, les mentides… Cal trencar la societat catalan en dos, perquè només així una de les dues, la que té un estat al darrere, s’imposarà sobre l’altra. El suposat conflicte lingüístic no és més que un dels escenaris d’aquesta guerra sorda. Per això ens cal defensar el que som i el que ens ha costat tants anys construir, ni que sigui de manera encara millorable.
