La lenta agonia del català
No ens enganyem, el perill més greu al qual s’enfronta el català no és ni la manca de coneixement ni la manca d’ús social. El gran perill és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.
Ja tenim una nova sentència que limita l’ús de la nostra llengua, ara en una institució pública. I en vindran més, moltes més, fins que el català quedi nítidament en un discret segon terme en tots els àmbits públics, des de l’escola fins a les administracions, passant per la justícia, per la sanitat, el comerç… el camí ja s’ha traçat amb claredat i el punt d’arribada és deixar ben clar que el català no és necessari enlloc, perquè ja hi ha una altra llengua constitucionalment obligatòria. El català és aquella parla dels catalans que només molesta i genera despeses.
De res no serviran ni els cursos ni les campanyes de conscienciació, ni el voluntarisme, perquè el perill ve dels tribunals espanyols, i dels seus acòlits a Catalunya, i contra aquest monstre no tenim defenses.
Espanya ha dit prou i la bèstia de la llengua comuna s’ho va engolint tot, lentament, però de manera inexorable. Quant trigarem nosaltres, també, a dir prou? Ens hi va la vida com a comunitat lingüística.
