M’ha agafat gran
Ho reconec, ja tinc una edat i segons quines coses em fan una mica de mandra. La darrera, la presentació pública de Somescola.cat una unió d’entitats cíviques en defensa de l’escola catalana i de la immersió lingüística.
Déu meu! Som al segle XXI i encara ens cal defensar la immersió lingüística a l’escola. Encara cal defensar un model que s’ha demostrat absolutament eficaç per manternir una mínima cohesió social -i no tan mínima als centres educatius- i que ha estat referent internacional d’atenció a la diversitat lingüística.
És terrible constatar que quatre ments ancorades al paleolític encara puguin questionar l’escola en català. I encara ho és més que hi hagi tribunals que els donin cobertura legal.
Si del que es tracta és de criminalitzar Catalunya i de crear dues societats enfrontades: la castellanoparlant i la catalanoparlant (nacionalistes i constitucionalistes, si voleu, perquè aquesta gent pren Euskadi com a referent), aquest és el millor camí. Si volem una societat més o menys cohesionada i pacífica, que ningú no ens toqui la immersió.
Encara puc fer memòria de quan la reclamació de l’escola catalana i en català era una novetat i un avanç social i educatiu. Com és de trist veure que unes quantes dècades després, i malgrat l’èxit de la proposta, tornem a ser al mateix lloc, però ara amb els tribunals en contra.
Ho sento, però repetir la història m’agafa gran, i em fa mandra. De tota manera, potser m’ho repenso, perquè encara aspiro a tenir nets que puguin rebre una educació lliure, pacífica i en català, com l’han tinguda els meus fills.
Bona sort, Somescola.cat i us desitjo, de tot cor, una exitència ben breu; senyal que haurem guanyat.
