No va haver cap dictador, a Espanya.
Fa pocs dies es va conèixer la condemna del dictador, colpista i assassí general Videla, a l’Argentina: cadena perpètua.
Aquesta, sens dubte, és una de les millors notícies que podíem esperar tots els que encara creiem en els drets humans i no en la impunitat del poder.
Han calgut molts anys, molts morts, molts desapareguts, i moltes mares i àvies a la Plaça de Maig. I rambé molts advocats i jutges, i judicis, i molta constància, però finalment, la justícia s’ha manifestat en tota la seva esplendor.
El contrapunt, però, és que a Espanya ni s’han jutjat ni es jutjaran mai (remarco: "mai") els responsables del cop d’estat que va donar pas a la Guerra Civil i a dècades de repressió brutal. A Espanya, tot indica que hi ha una legitmitat històrica que va de la república a la monarquia, passant per alguna cosa indefinida: el franquisme; i santes pàsques i tots contents i feliços amb el rei, la constitució, la democràcia i el Valle de los Caidos.
Quina enveja sento aquests dies de la justícia argentina. Segurament sense motiu, de fet. Perquè nosaltres, es veu, no hem patit mai cap dictador, colpista i assassí. I ja poden anar passant governs de tots colors, que res no canvia, i la història se segueix escribint sobre línies molt, però que molt tortes, per esquivar la veritat.
Spain is different. I ho serà pels segles dels segles.
