Reformar la constitució? No gràcies.
D’un temps ençà comencen a sentir-se, cada cop més, i de manera més pública, veus que demanen una reforma de la Constitució Espanyola. I molt em temo que la cosa anirà a més
Com a ciutadà d’un país que ha patit una important reforma estatutària, i com que gat escaldat de l’aigua freda fuig, recomanaria de no tocar-ne ni una coma, no fos que el resultat esdevingui, al capdavall, pitjor que el que tenim, que no és, certament, per tirar coets.
Era d’esperar, de fet. Un cop exhaurides totes les vies constitucional d’integració de Catalunya a Espanya, i un cop ha desparegut qualsevol miratge federalista o, si més no, de mínim respecte a la nostra realitat nacional, per part de l’Estat, ara toca plantejar un canvi en la Constitució. I qui dies passa, anys empeny, i que els nostres diners que no els faltin, no fos cas.
La reforma de la Constitució requereix un tràmit molt llarg i complex que, de fet, la fa gairebé inviable. D’altra banda, a la vista de la interpretació que es fa de l’actual, és més que dubtós que una hipotètica modificació del text pugui aportar cap benefici a Catalunya. Ans al contrari.
Preparem-nos, doncs, a sentir veus de tota mena apel.lant a la modificació de la "carta magna" per garantir i facilitar un correcte encaix de Catalunya a Espanya (una alternativa, com es pot imaginar, per fer callar les propostes independentistes i per seguir-nos espoliant 60 milions d’euros diaris). Un encaix que, cada dia que passa, és manifesta més clarament impossible.
Ah!, per cert, la Constitució no es pot reformar si hi ha vigent un estat d’alarma.
