El «màxim insuficient».
En unes recents declaracions, al meu parer especialment brillants, a Vilaweb TV
el Dr. Josep Murgades afirma que la política lingüística que s’ha
vingut fent fins ara, és la del "màxim insuficient"; és a dir, el màxim
que es pot fer sense arribar a capgirar l’hegemonia de l’espanyol (és a
dir, comentari meu: sense molestar gaire ni trencar res).
Molt
em temo que aquesta no és una característica exclusiva de la política
lingüística i que és la política catalana al complet la que està feta de
"màxims insuficients", sota la cotilla de la interpretació de l’ínclita
Constitució Espanyola i el seu estat de les autonomie.
D’aquí a
quatre dies tenim eleccions. Potser és el moment d’optar per un "mínim
suficient", si més no: "potser caldria que trenquéssim la rutina fent
algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història",
citant Martí i Pol.
Segur que tots els que som i ens sentim catalans i, per tant, protagonistes únics del nostre destí hi sortiríem guanyant.
