No m’agraden les subvencions
Les subvencions són aquell mecanisme pervers que fan servir totes les administracions per posar diners a iniciatives privades perquè puguin tirar endavant projectes d’interès general.
He pogut conèixer, al llarg de la meva carrera professional, diferents convocatòries amb finalitats diverses i sempre m’ha quedat el mal regust de boca de constatar:
1. Que la major part de projectes s’haurien fet igualment sense diners públics.
2. Que bona part dels projectes fets, potser no calien.
3. Que hi ha entitats que són autèntiques professionals de la subvenció, no de les idees.
D’altra banda, també puc donar fe que les actuacions més exitoses que conec són fruit d’un acord entre la iniciativa pública i la privada, que acorden uns objectius concrets a assolir i el grau d’implicació de cada part i assumeixen, cadascuna, els compromissos que l’acord comporta. Clar i efectiu.
Em sap greu, però les subvencions em segueixen sonant a obrir la porta perquè tothom que compleixi unes bases vagi a pidolar i, si tot va bé, després d’un tràmit feixuc i obstruccionista, l’administració farà la seva exhibició de magnanimitat caritativa, en el millor dels casos.
