Fan fàstic.
Hi ha coses que com a persona m’indignen profudament, però que, com a pare, em disparen totes les alarmes i fan que el meu nivell de tolerància baixi fins al zero més abolut. Segurament, la que més, l’abús de menors.
Berlusconi amb les seves barbaritats relacionades amb una menor a la qual va treure de la presó per "convidar-la" a una de les seves festes particulars; els ja innombrables casos de pederàstia comesos, i admesos, per capellans; l’apologia de la pederàstia que és capaç de posar per escrit Sánchez Dragó…
I el més preocupant, que no el més greu, perquè el més greu sempre és el fet, és la justificació que se’n fa des de diferents estaments directament implicats, com ara la jerarquia eclesiàstica o, més o menys propers, com la presidència de la Comunitat de Madrid, aquesta en nom de la literatura.
No vull ni imaginar què considera la presidenta "literatura", però un servidor, que d’això en pot parlar amb un mínim de solvència, si més no pel que ha estudiat i llegit, diu que el que va publicar Sánchez Dragó és pura apologia d’un delicte, escrita, evidentment, però en cap cas literatura.
I és que de vegades penso que l’únic delicte que tothom, tribunals inclosos, coincideix a perseguir amb tota la contundència que calgui és ser independentista.
