Quan l’interlocutor no és l’adequat
De tant en tant ens arriben notícies referents a conflictes amb líders religiosos islàmics, al nostre país. Casos com les polèmiques amb els imams de Lleida, de Cunit… situacions diferents, motius diferents… però un denomiador comú, el fet que són persones encarregades de dirigir les pregàries dels fidels d’una determinada confesió.
El que no puc entendre és com els nostres responsables polítics reconeixen com a representants d’un determinat col.lectiu social un líder religiós. Em costa molt d’imaginar, francament, com es pot negociar amb qui ostenta la veritat absoluta, basada en dogmes de fe.
No vull, en cap cas, que es pugui entendre que estic contra cap creença religiosa. L’únic que vull és que algú m’expliqui, si pot, si acceptaria que el representant polític d’un poble qualsevol de la nostra geografia no fos l’alcalde, elegit lliurement, sinó el rector de la parròquia.
I jo que pensava que tants anys de nacionalcatolicisme ens haurien servit d’alguna cosa…
