Ago 302011
 

Fa no gaires dies vam poder assistir a una allau de crítiques a unes paraules de Mourinho que venien a dir, més o menys, que el futbol és un esport d’homes.  Més enllà del profund menyspreu que em mereixen aquestes paraules, només comparable al que em desperata l’actitud habital del personatge, he de reconèixer que aquesta idea, aplicable a pràcticament tots els esports, és norma en la nostra societat.

Cert que hi ha esports on el protagonisme femení es viu amb força, com ara en la natació sincronitzada (encara no hi ha modalitat masculina) o en el vòlei platja (per raons molt més inconfessables i, al capdavall, indecentment masclistes), però en general, l’esport és cosa d’homes, i més en un esport tradionalment “mascle”, com qualsevol que tingui a veure amb les motos, on el paper de les dones s’ha de limitar a marcar postura i tipus tot aguantant un paraigua que faci ombra als pilots.

Per a tothom que tingui la temptació de dir-me que no, li recomanaria de llegir la breu nota amb què es despatxa el fet que una esportista catalana hagi  aconseguit l’onzè campionat mundial de trial.  Remarco: onzè campionat del món.  Parlo de Laia Sanz.  Potser ni us sona.  Una ajuda:  aquella motorista que va guanyar el Dakar passat, en categoria femenina.  Això sí, portant com a company d’equip Jordi Arcarons, com bé es va anar recordant en el seu moment.  De tota manera, ja és tot un èxit que aconseguir onze campionats del món mereixi, si més no, breus a diferents mitjans, tractant-se d’una esportista; els deu títols anteriors només van merèixer el silenci i la indifierència mediàtics.

És trist.  És molt trista aquesta cursa boja cap al menysteniment de les dones, també a l’esport.  Potser per això, les declaracions masclistes,  les proclames a favor de la testosterona, com les de Mourinho (i tants altres il.lustres personatges que tothom tenim al cap), en el fons, sempre són acollides amb simpatia, ni que sigui des de posicions absolutament hipòcrites (perquè tots som molt respectuosos amb les dones, oi que sí?).

Felicitats Laia!  un cop més.  Tu sí que vals.

  2 Responses to “L’esport és cosa d’homes”

  1. Tens raó en gran part del que dius. L’esport està molt masculinitzat i acostuma a ser molt masclista. Ara bé, també és ben cert que hi ha esports que centren l’atenció dels mitjans i altres que passen molt desapercebuts. Només el temps ocupat per les notícies de futbol a tots els mitjans i el minso espai dedicat altres esports. És així i és difícil de canviar. I darrera hi ha una gran quantitat d’interessos econòmics. El futbol mou milionades i el trial mou diners, però pocs i si a sobra és trial femení encara menys. Ben poca gent coneix a la Laia, però també poca gent coneix els noms dels campions de trial masculí, Raga, Bou, ….

    • Totalment d’acord amb tu, Ricard. Qui coneix, per exemple, Kilian Jornet? Un autèntic monstre de l’ultrafons. És home, català i només mereix alguna petita entrevista en algun programa de ràdio. De tota manera, crec que el cas de l’esport femení és encara molt més cruel. Podem imaginar un esportista home amb 11 títols mundials a l’esquena, amb el silenci que ha hagut de patir la Laia? Francament, em costa imaginar-ho.

Leave a Reply to Ricard Cancel reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php